L'amant (poema)

L’ AMANT


Deixa’m estar aquí. Immòbil.
immersa en el teu interior
sentint com les teves carícies
rellisquen pausades per tot el meu cos.

Tinc les mans plenes de tu
i, encara que les tanqui,
segueixen plenes de tu
perquè ets aire, ets aigua, vida
ets el principi i la fi.
I ara sóc aquí, aclocada,
esclava del teu coixí.

Mulla’m amb les teves llàgrimes
besa’m i palpeja el marejol de la meva pell;
empresona el record de les meves cuixes
que encara son càlides i desitjoses de vent.

Deixa’m quedar-me amb tu.
Arrelar els meus peus
a l’ombra dels teus platejats cabells
mentre els meus sentiments es gronxen
en la cadència dels teus moviments.

Retén-me, abraça’m,
no em deixis marxar;
sóc una perla esfondrada
lligada a la teva sang.

De dia, seré princesa
d’escuma, amb sol brillant!
I a la nit faré d’estrella
parpellejant, daurada en el teu mirall.
Què més pot oferir una dona
que et desitja per amant!

Perquè tu ets MAR aquella joia
que omple tots el meus afanys.
I quan s’estima, es desitja
i es troba el niu on et sents protegit,
ple de llum i llibertat,
el cor esclata en un crit de glòria:
Has trobat la teva llar!

Vilanova juliol 2005